Història de la filà
La Filà Alcodians naix el 1911, fundada al si del que llavors era Patronat de la Joventut Obrera. Desapareix entre 1922-23 i es refunda al 1959 des de l’Associació d’Antics Alumnes Salesians, participant de nou a les festes de 1960. De de 1974 protagonitza l’acte del Lliurament de Claus del Castell al Capità Cristià en arribar a la Plaça d’Espanya.
ALCODIANS ANTICS
Existeix amb data 11 de maig de 1911 una acta de l’Associació de Sant Jordi que esmenta per primera vegada el nom d’Alcodians. El dia 28 de maig es llegeix en l’acta de la Junta General: “Disseny. Fou presentat per al seu examen un esbós per a la nova comparsa de Cristians titulada Alcodians, el qual [...] fou aprovat mitjançant l’ingrès reglamentari de vint-i-cinc pessetes”. La comparsa del Patronat, esbós del pintor Fernando Cabrera, pogué desfilar a l’entrada de cristians de l’any 1912. L’acompanyament musical va córrer a càrrec de la banda Real de Gandia, precedits pels Gusmans i seguits per l’Esquadró de Sant Jordi.
El càrrec d’Alferes va caure l’any 1913 en Camilo Amat Gisbert, el mateix que encapçalaria les hosts cristianes l’any següent lluent, com era costum llavors, el mateix “traje”, com a molt, amb lleugeríssimes variacions.
L’any 1920 correspon una altra vegada a la comparsa exercir l’alferesia cristiana, encarregant-se de representar-la Jorge Pérez Gisbert, que en les festes següents faria també de capità. La filà va patir importants penúries econòmiques. Els Alcodians ja no tornen a donar senyals de vida i la filà es dissol.
LA REFUNDACIÓ
El 14 de setembre de 1925 comença la construcció del col·legi i residència dels P.P. Salesians amb la proposta de Mossen Josep de seguir l’obra del Patronat. El col·legi quedà inaugurat l’any 1927 i els salesians començaren a impartir les classes als primers alumnes, els quals després donaran vida a la Societat d’Antics Alumnes. Es decidí en sessió de la Junta d’Antics Alumnes donar una eixida a l’esperit fester latent i, paral·lelament a això, fundar un banc de sang. Aquest fou el germen que donà vida al Banc de Sang Maria Auxiliadora.
La Filà es va forjar al mes d’abril de 1959, al calor emotiu de les festes, tot i que el primer anunci públic i oficial coincideix amb la festivitat de Maria Auxiliadora, el 24 de maig. La data clau i oficial de la refundació fou el 17 de gener de 1960. Ja sols quedava ultimar els preparatius per al moment de la presentació de la Filà davant el públic en l’acte de la Glòria, el 17 d’Abril de 1960, i en les Festes immediates. Es disposen armes, escuts, música, trabucs; s’ha de donar una bona impressió.
1960: S’EQUILIBREN LES FORCES ENTRE MOROS I CRISTIANS
Ara ja serien tretze filaes per un costat i tretze per l’altre. A més, s’aconsegueix rescatar el patronímic “Alcodians”, part entranyable de la història, d’essencial i singular significació.
Un dels primers acords que es va prendre a la reunió general de maig de 1960 fou que els 48 individus tenien tots els mateixos mèrits per tenir el número 1 de la filà, així que l’ordre fou assignat per rigorós sorteig. Els homes que carregaren el pes d’aquest primer any foren Adolfo Espí Sempere (Primer Tro), Salvador Doménech Llorens (Darrer Tro), i José Albero Martínez (Cop). Els Goriers Oficial i de l’Hospital foren Jorge Segura Picher i Rafael Carbonell Carbonell, acompanyats per la banda de cornetes i tambors del col·legi.
L’any 1962 els Alcodians foren els primers a introduir com a tancament a la seua desfilada d’Entrada una carrossa que portava una castellana i que apareixia plena d’alcodianets. A més, fou la data de l’estrena de la marxa cristiana “Alcodians”, de Rafael Giner Estruch. Era l’època en la qual es guanyà el premi Retreta durant quatre anys consecutius, del 62 al 65.
1972 va ser l’any de l’expanssió festera alcodiana entre la gent menuda. Es va haver de crear la Fulla infantil, més amb ànim de tindre controlats els xiquets que amb ganes d’ingressar fons.
El 1974 els Alcodians començaren a protagonitzar l’acte del lliurament de les claus del castell al Capità Cristià, en el transcurs de l’Entrada. Tots els anys els tocava als Aragonesos per ser l’última filà del bàndol cristià, però com eixe any tenien Esquadra del Mig, van sol·icitar als Alcodians eixe favor. Cal recordar que abans no hi havia roda en l’Entrà: els Aragonesos éren sempre els últims, i els Alcodians els penúltims. Desprès de l’experiència d’aquell any els Alcodians, per dur el nom genèric de tots els ciutadans d’Alcoi, van proposar a l’Associació de Sant Jordi realitzar tots els anys l’ofrena de claus del castell, com han anat fent fins avui dia.
L’any del VII Centenari (1976) la filà, en aquesta recordada efemèride, va assumir el traje d’Alcodians de 1911 i, a més, va apadrinar una de les filaes desaparegudes anomenada “Àngels”. Aquests dos càrrecs van caure per sorteig en Antonio Jorge Linares i Juan Llopis Jornet.
També va ser l’any de la massiva Diana del dia de Sant Jordi, la Diana Centenària. La filà va optar per una imponent desfilada en dos batallons, cadascun amb el seu cap d’esquadra; una cosa excepcional que només protagonitzaren els Alcodians.
ALCAID
En 1255 el lloctinent de Jaume I va otorgar el privilegi de població d’Alcoi al seu alcaid, en aquell temps Joan Garcès, portador de les claus de la vil·la. Ara el paper és representat per un fester veterà de la filà el qual, a peu o a cavall, obri pas a la Plaça per tal que el xiquet alcodià, acompanyat de parelles amb disseny complet i un petit boato, faça el lliurament de les claus al Capità Cristià.
Han estat alcaids José Colomina Agulló, Antuán Vicedo Fierro, Juan Llopis Jornet, Francisco Ferrero Boronat, Amando Miguel Lloréns y Jorge Llácer Silvestre.
MOSSÉN TORREGROSSA
En 1979 va ser un alcodiano, Juan E. Llopis Micó, el primer fester que va assumir el càrrec de Mossén Torregrossa sense pertànyer a la família de l’il·lustre retor. Des d’aquell dia el paper de Mossén l’interpreta un fester de la filà de l’Alferes Cristià.
El següent any d’alferes -1993- va representar a Mossén Torregrossa son pare, Juan Llopis Jornet, i en 2007 ho va fer Miguel Jordá Linares.
GLORIERS
Llista completa de Glorieros i Gloriers Infantils de la Filà Alcodians.
CAPITANS, ALFERES, ESQUADRES
L’any 1965 va suposar un gran repte per la Filà. El càrrec d’Alferes fou dessignat a Juan Jover Pascual, tot i que a l’Entrada la representació va ser cedida a Julio Iváñez Martinet. El boato va ser generosament sustentat amb l’ajuda de nombrosos simpatitzants i de les seccions esportives del col·legi. El disseny del’Esquadra fou de Rafael Guarinos.
Durant l’any del Capità 1966 la Junta va haver de demanar una derrama obligatòria de 300 pessetes, tot i que algú en va donar fins a 5.000. El desfile va deparar un espectacle soberbi, amb un Capità (Jordi Segura Picher, Koki) a lloms d’un cavall i recolzat per una esquadra d’esclaus que lluïa un traje semblant al dels alcodians antics, seguits per una altra esquadra infantil amb disseny de Rafael Carbonell Carbonell.
La primera Esquadra del Mig va arribar el 1973. Es representaren dues esquadres, formada la primera per adults els quals exhibien un disseny de Luis Solbes, cuirassa i casc amb bany d’or, colorit vistós, vellut verd i roig, una llarga capa simulant la senyera valenciana i sandalies de canya alta verda. “Massa boato”, senyala la crònica. Seguia una segona esquadra infantil d’indumentaria diferent i una elegant carrossa.
L’any 1979 va arribar, amb la celebració del 20 aniversari, el càrrec d’Alferes, que representà Angel Silvestre Lario. Lluïa un traje auster, marcadament medieval amb colors verd i negre, disseny d’Enrique Galbis. Al boato destacava una llarga bandera quatribarrada amb l’escut d’Alcoi estampat en negre. Els mès xicotets anaven en una carrossa que posava “guarderia medieval”.
1980 fou l’any del Capità: Francisco José Agudo Valdés. Tot i això la Junta va haver d’insistir per a que el Capità es decidira. Encapçalava la desfilada sobre una plataforma elevada. L’uniforme, disseny de José Luis Solbes, era de talant marcial i cortessà, elm alat plomellat de blanc, ales i creu de Sant Jordi que es repetien al pit; i en la capa blanca, brodat l’escut de la ciutat.
Al 1987 la filà va tornar a traure una Esquadra del Mig. Amb una túnica de pells blanc i negres i xarxa, rematada per una preciosa capa roja i un casc daurat.
En 1993, el càrrec d’Alferes va recaure sobre un grup de joves i entusiastes alcodians que van decidir a sorts qui d’ells seria definitivament l’Alferes. La sort va somriure a Jordi Seguí Romà, que va cedir el seu lloc en l’Entrada a son pare, Jordi Seguí Ripoll ‘Quaranta’, que baixava Sant Nicolau envoltat pels seus cavallers. L’esquadra de negres, obra de Jordi Sellés, lluïa una preciosa capa roja, un impressionant casc i l’arma i l’escut penjats a l’esquena.
En 1994 el Capità va ser Vicent Gisbert Torregrossa, muntat sobre una enorme carrossa en forma de castell. En l’esquadra predominava la presència de pells i metalls daurats, baix un casc de grans proporcions. Aquest va ser també l’últim any que l’esquadra de blancs feia el recorregut complet, passant a fer-se partida en dos trams.
La tercera Esquadra del Mig va eixir al carrer l’any 2001. Amb un disseny impactant de daurats i pell, temibles banyes i, com no, la destral alcodiana, de la qual penjaven les deu calaveres ballant al ritme de la marxa Cid.
En novembre de 2004, el company Juan Abad Lillo va guanyar el concurs de Sergent Major Cristià, convertint-se així en el primer alcodià en representar aquest paper. Es va estrenar en el càrrec el dia de la Glòria de 2005 i va gaudir el paper durant 4 anys, compartint les capitanies de Tomasines, Muntanyesos, Creuats i acabant en 2008 amb el Capità de la seua filà, els Alcodians.
En 2007, Ricardo Pons Sala representaria el paper d’Alferes de la mà de la Filà Alcodians, en el que serà sempre recordat com l’any de la música: tot el que sonava en el boato va ser composat expressament per l’Entrà: Signum, Zaphirus, La Penya de l’Alba, ballets i fanfàrries van omplir el carrer i arrancar els aplaudiments del públic. El boato va estar inspirat en el llenç de Fernando Cabrera, un veritable viatge als carrers de l’Alcoi medieval. L’esquadra, disseny de César Vilaplana però baix la direcció artística d’Alicia Segura, lluia una combinació de metalls i pells i una elegant capa, rematada amb un casc de grans proporcions. L’esquadra estrenava la marxa La Penya de l’Alba, de Francisco Valor.
En 2008, el Capità dels Alcodians va ser Nando Santonja Sanz qui, en colaboració amb la filà Mudéjares que també va ostentar el càrrec de Capità, va representar al carrer un conte medieval en dos capítols (Entrada Cristiana i Entrada Mora) sobre dos germans perduts que viuen la guerra en bàndols diferents, amb banda sonora d’Angel Lluís Ferrando. Una Entrada molt teatral, un “traje” auster i eternament recordat per no dur el casc posat, i una esquadra molt guerrera i marcial amb túnica groga, banyes i molts metalls que baixava als sons de Xamarcai.
2010: 50 ANIVERSARI
L’any 2010, celebrem el 50 ANIVERSARI de la refundació dels Alcodians, prenent la data del 17 de gener de 1960 com a referència. Els actes de l’Aniversari comencen, però, un any abans al calor emotiu de les festes de 2009, amb la presentació del logotip i la inauguració d’un any ple d’actes i celebracions.
Els moments més emotius i recordats del cinquantenari van arribar al voltant de 3 actes principals. El concert de música festera, celebrat al Teatre Salesians, amb l’estrena del pas-doble “De fusta a metall”, l’exposició realitzada al Centre Comercial Alçamora, amb un repàs visual i material per tota la història de la filà i la gala on vam retre homenatge a Alcoi, a la Festa i als nostres majors que van fer possible aquesta filà.
Amb motiu d’aquest 50 anversari, la filà va traure al carrer una Esquadra Especial, amb disseny de Santi Carbonell i Victor Ferrer, de tall elegant i senyorial al temps que molt alcodiano. L’esquadra baixava amb la marxa Cid.
La vida continuava desprès de la intensa celebració de l’aniversari, i en gener de 2011, el company Carlos Mateo González va guanyar el concurs de Sergent Major Moro, convertint-se així en el primer alcodià en representar aquest paper, en aquest cas al bàndol moro. Es va estrenar en el càrrec el dia de la Glòria de 2011 i va gaudir el paper durant 4 anys, compartint les capitanies de Realistes, Berberiscos, Benimerins i acabant en 2014 amb el Capità de la filà Llana.
En novembre de 2014 va ser l’alcodianet Nicolás Cano qui va guanyar el concurs de Sergent Moro Infantil, càrrec que va representar en les festes de 2015.
La quarta Esquadra del Mig va eixir al carrer l’any 2015. Amb un disseny de contrasts, firmat per Santi Carbonell i Victor Ferrer, el davant tot de metall negre i daurat mentre que l’esquena mostrava una capa quatribarrada amb els escuts d’Alcoi i Sant Jordi. L’esquadra va estrenar la marxa Fill del Sinc, de Francisco Valor, dedicada a In memoriam a Marcos Muñoz Trelis.
COMMEMORACIONS
L’any 2018 es van celebrar 25 anys des de que la Sociedad Musical Cultural de Penàguila participa de manera ininterrompuda en les festes d’Alcoi junt amb la Filà Alcodianos. Des de 1993, Penàguila i Alcodianos han estat un tot indisoluble als carrers d’Alcoi. Per celebrar esta efemèride i destacar l’ambient de confiança i familiaritat entre totes dues entitats, es va realitzar un doble esdeveniment: un assaig en Penàguila per a tots els festers i músics i un Concert en Alcoi recordant la riquesa musical que ens ha acompanyat estos 25 anys.
De la mateixa manera, en 2019 es celebraren los 25 anys des de que el Grup de Dolçainers i Tabaleters de la Degollà acompanya la nostra filà en les Festas. El grup, del qual formen part molts membres de la filà, ens va deleitar amb una entraeta íntegrament interpretada amb dolçaina i percusió, amb peces especialment adaptades per tocar al carrer: marxes mores i cristianes. La celebració es completaria al Teatre Salesians amb un altre concert.